Expressió Plàstica
Embedded Files
Llum, color i avantguarda: la meua expressió plàstica
El meu treball en l’àmbit de l’expressió plàstica es caracteritza per l’exploració de diverses tècniques i materials, sempre a la recerca de noves formes de representar la llum, el color i l’expressivitat visual. M’apassiona la vivacitat del color i el joc amb la llum, però també gaudisc explorant la força de les tonalitats negres i els matisos rojos, buscant contrastos impactants i evocadors.
Trobe una gran font d’inspiració en Joaquim Sorolla, la mestria del qual en el tractament de la llum i el color sempre ha sigut un referent per a mi. No obstant això, el meu interès per l’art no es limita a la tradició clàssica, sinó que s’expandeix a les avantguardes i la pintura contemporània en totes les seues facetes. L’art urbà contemporani també em resulta especialment interessant, ja que ofereix una forma d’expressió lliure, espontània i amb una forta càrrega simbòlica.
A nivell tècnic, treballe sobre llenç i fusta utilitzant oli i acrílic, però també incorpore materials alternatius com cartó i paper pegat, enriquint la textura i el dinamisme de les meues obres. L’aquarel·la també forma part de la meua pràctica artística, així com la reproducció de quadres que m’han marcat d’alguna manera, permetent-me estudiar a fons les tècniques i estils de diferents mestres.
A més de la pintura tradicional, la creació digital ocupa un espai important en la meua obra. El disseny digital em permet explorar noves formes de composició artística, des de collages fins a abstraccions, ampliant els límits de l’experimentació visual. La combinació de l’analògic i el digital en el meu procés creatiu reflecteix la meua visió de l’art com un territori en constant evolució, on la tradició i la modernitat poden conviure en harmonia.
La meua expressió plàstica és, en definitiva, un reflex de la meua passió per l’experimentació, la força del color i la riquesa de les avantguardes artístiques. A través de les meues obres, busque no sols representar la realitat, sinó també provocar emocions i obrir noves possibilitats d’interpretació visual.
East Side Gallery-Berlín L’art no és un luxe,
és un sol que aprenguérem a tocar amb les mans,
una finestra oberta enmig de l’hivern,
un llampec de color que desperta la pell adormida.
No és només un quadre penjat,
ni una escultura que el temps cobreix de pols.
És la llum que travessa l’ombra,
el reflex de tot allò que encara no sabem dir.
L’art no es mesura en or,
ni en firmes que dormen en galeries silencioses.
Es mesura en el somriure que deixa als llavis,
en el tremolor de qui, per un instant,
se sent part del món sense buscar-se a l’espill.
És atracció, és foc,
és l’alegria d’inventar un nou horitzó.
Un vol sense por a l’aire,
un batec en els colors que mai havíem vist.
Brilla,
perquè ens recorda
que hi ha mil maneres de veure el dia
i totes elles valen la pena.
Poema L'ART. Artur Álvarez. 2025
Un tast del que faig
"La pintura, la música i la poesia són tres veus d’una mateixa ànima, tres formes d’expressió que es fonen en una perfecta conjunció. La pintura dona color a les emocions, la música les transforma en ritme i la poesia les vesteix de paraules. Quan s’uneixen, creen un diàleg infinit, un univers on la llum es torna melodia, les notes esdevenen versos i els colors ressonen amb la força d’un sentiment. És l’art en la seua màxima essència: un llenguatge sense límits,
capaç de tocar el més profund de l’ànima."
Artur Álvarez
En el centre de la imatge, la meua figura esdevé un testimoni silenciós davant d’una de les obres més poderoses de la història: el Guernica de Picasso. A la meua esquena, la paret es converteix en un crit de dolor i resistència, una denúncia eterna en blanc i negre que travessa el temps amb la mateixa força amb què va ser pintada. Les figures deformades, els ulls esbatanats pel terror, els cossos trencats per la violència... Tot en aquest mural és un alè de desesperació i memòria col·lectiva.
La pintura, amb la seua brutal càrrega simbòlica, no és només art: és un missatge social, un recordatori que la guerra és destrucció, que el sofriment humà no té nacionalitat ni temps.
© Artur Álvarez, 2025
Page updated
Google Sites
Report abuse