Traç de vida

Em diuen Artur Álvarez.

(Castelló de la Plana, 1957)

Vaig estudiar Magisteri a l'Escola Normal de Castelló de la Plana i em vaig llicenciar en Filosofia i Ciències de l’Educació per la UNED. Durant quasi 40 anys vaig exercir com a mestre en l’escola pública, compaginant la meua vocació docent amb la creació artística. Cantautor, poeta, escriptor, pintor, dissenyador gràfic… He experimentat amb la paraula, la imatge i el so, buscant sempre noves formes d’expressió. Ara, retirat de les aules i dels escenaris, continue creant al meu estudi, escrivint, dissenyant, musicant i compartint.

Bagatge

Gairebé quatre dècades de docència m’han ensenyat que educar és també un acte creatiu. Parlar, escoltar, transmetre. Alhora, la meua faceta artística ha sigut un camí ininterromput de recerca i experimentació. He enregistrat nombrosos treballs discogràfics, he publicat poemaris, articles filosòfics, musicals i educatius, i he rebut alguns premis de poesia. Però, més enllà dels reconeixements, el que realment m’ha mogut sempre ha sigut l’emoció de portar una idea a la realitat i compartir-la.

Plantejament de Vida

Després de tants anys, he après a conviure amb el fet creatiu, un aliment del qual no puc prescindir. La meua major satisfacció ha sigut sempre veure una obra finalitzada, siga una cançó, un poema, un quadre o un disseny. Soc un incorregible creautor.

Des de molt jove vaig saber que les Belles Arts formarien part de la meua vida, i així ha sigut. He composat cançons, he actuat en nombrosos escenaris, he escrit poesia i la meua mà ha conegut la pintura. Experimentar amb estils, tècniques i llenguatges és part de la meua essència. La creativitat continua atrapant-me com una força estranya que m’impulsa a seguir explorant, investigant i descobrint.

Com un gira-sol dissident convertit en gira-lluna, soc un etern aprenent, a la recerca dels misteris que s’oculten en el quadern, el pentagrama o el llenç.

Tot això implica viure el present amb intensitat i mirar cap al futur amb una motxilla plena d’experiències. Un bagatge modest però valuós, del qual estic profundament orgullós i agraït.

Les meues pretensions són humils però fermes. Mai he tingut por d’emprendre nous projectes, i menys ara, quan la vida em retorna tot el camí recorregut.