Joan Villalonga naix a Castelló de la Plana. Als setze anys comença a interessar-se per la música, després d'escoltar antigues cintes de Rock & Roll clàssic i de The Beatles. Amb una guitarra que troba per casa, aprén a tocar de manera autodidacta.

Anys més tard forma el seu primer grup amb Paco Ibáñez, 27B, que més tard passaria a ser Four on Six, una de les primeres bandes dels 90‘ a fer rock i blues cantat en valencià. Prompte comença amb la seua passió per compondre i el grup incorpora composicions de la seua autoria per als directes fins que en 1997 graven el primer disc, Els temps passats, on conviuen les lletres en castellà, anglés i valencià amb predomini d'aquestes últimes. Amb aquest disc són finalistes en els concursos de grups Ara si organitzat per l'UJI i del Castelló en viu.

En 1997 comença els estudis de piano en el Taller 3 de Castelló amb Ricardo Belda i amplia els seus coneixements musicals de la mà de professors com Diego Clanchet i Fernando Marco.

En 2003 s'edita Camina, el segon disc de Four on six amb el qual guanyen el Premi al millor tema en valencià amb la cançó "El blues de l'home gris". Amb més de dues-centes actuacions, el grup deixa de funcionar regularment en 2014.

A principis del nou segle, també comença una sèrie d'actuacions en solitari que el porten per sales de València i Catalunya i edita un EP: "Ells i nosaltres", amb l'ajuda de músics com Natxo Navarro, Diego Clanchet, Simon Taylor, Diego Barberá, Tico Porcar i els companys de Four on Six, Hector Mas i Paco Ibáñez. En aquesta època guanya dos anys consecutius el Premi al millor tema en valencià, el segon premi en el concurs de cantautors del Dubte i és finalista en el concurs Castelló en viu.

En 2010, per a donar forma a les seues noves composicions, contacta amb Diego Barberà i Tico Porcar per a formar una banda amb el format de bateria, baix, piano i veus i naixen els TanstuPids. Amb ells edita dos discos amb la discogràfica Flor i Nata Rècords: "TanStuPids" (2011) i "Plou" (2014), pel qual estan nominats a millor disc de pop de l'any pel Col·lectiu Ovidi Montllor, i realitzen una sèrie de concerts per sales , auditoris i festivals de València i Catalunya, a més de dues actuacions en el mític The Cavern de Liverpool dins del Festival Internacional IPO.

Durant l'any 2016 es fica en l'estudi amb alguns dels millors músics de Castelló i grava el seu primer EP oficial en solitari que veu la llum a principis de 2017 sota el nom d'Un dia a Aberdeen.

En 2018 torna a entrar en l'estudi per a gravar el seu primer llarg, Una nit en Shinjuku. Disc que va veure la llum a l’abril del mateix any. Un disc amb una acurada edició en vinil.

Actualment està preparant les seves cançons per entrar al desembre en l'estudi per enregistar disc que finalitzarà la trilogia començada amb Un dia a Aberdeen.

Un cop desenvolupada aquesta petita ressenya biogràfica, sense més preàmbuls, passem a conversar amb Joan Villalonga amb la intenció de conèixer millor el músic, però també la persona. Segur que tindrem l'oportunitat d'obtindre interessants respostes relacionades amb la música i amb la seua manera de veure i entendre aquest món tan complicat on estem immersos. Som-hi!

AA:

Benvolgut amic Joan, sigues benvingut a la secció d'entrevistes del blog PARAULES A CEL OBERT. És un immens plaer poder conversar amb tu per a conéixer millor al músic i a la persona. He tingut l'oportunitat de compartir amb tu espais professionals comuns, tant en el camp musical com educatiu, i sé que els teus punts de vista seran de gran interés per al lector o lectora que s'acoste a llegir aquesta entrevista. Així doncs, t'agraïsc profundament que hages accedit a la meua sol·licitud i sense més preàmbuls, anem per faena.

A part de la ressenya biogràfica inicial, m'agradaria que intentares definir-te. No eres un novençà en això i tens prou bagatge artístic per a haver forjat un estil propi. Quines característiques que defineixen el teu estil i personalitat musical?

JV: Doncs si haguera de definir-me en dues paraules, serien eclecticisme i innovació. No puc encasellar-me en un estil en particular i, a més a més, em costa fer el mateix disc cada vegada. També tinc sempre varies propostes en el cap i en la pràctica. Música més experimental. Més pop, més de cançò d'autor...

AA:

Al llarg de la teua trajectòria, has impulsat diversos projectes de notable èxit compaginant una mescla de cançó d’autor amb formats que beuen del blues, rock, folk... Quina valoració fas dels teus inicis i com has anat evolucionant musicalment a partir de les teues experiències amb 27B, Four on Six i TanstuPids?

​

JV:

Soc un músic que pot escoltar en un mateix dia a Silvio Rodriguez, a Led Zeppelin, a Miles Davies i a Radiohead. Tot això ha fet que la meva música haja passat pel rock, el pop, el blues o la cançó d'autor sense problemes. Pel que fa als projectes en el que he participat, tots m'han fet créixer com a músic i pot ser han anat desapareixent perquè jo anava evolucionant i ja estava en un altre lloc.

AA:

No tothom té l'oportunitat d'actuar en el mític THE CAVERN de Liverpool. I "TanStuPids" ho va fer, com vas aconseguir semblant caramel? Sé que per a tu seria una experiència inoblidable, The Beatles són una mica més que una obsessió per a tu, no?

​

 JV:

Els Beatles sempre han estat en el meu cap i crec que en el de tots els que fem música pop. No vol dir que ara els escolte molt, però sempre seran un referent. Per actuar en el Cavern es va posar en contacte amb mi l'organitzador i em va dir que ens havia escoltat pel bandcamp. Ell organitza aquest festival així, escoltant per les xarxes a nous grups i els que són del seu gust doncs contacta amb ells. I si, va ser una experiència brutal i molt emotiva.

​

AA:

Parlem una mica de gustos musicals, Quina música escolta habitualment Joan Villalonga? Quines són les teues influències musicals? Quins grups o temes t'inspiren?

​

JV:

Uf, no acabaríem mai, però per orientar-te, ara escolte molt a Nick Drake. Escolte tota mena de música, però en aquests últims anys m'interessen els que fan o han fet alguna cosa diferent del que ha sonat o sona, és a dir, no escolte coses que sonen com altres que ja s'han fet abans. Per exemple, no escolte coses que sonen a Nick Drake, escolte directament a Nick Drake. En la meua música intente també que hi haja un punt d'originalitat encara que sé que és complicat.

AA:

A partir de 2016, sembla que canalitzes la teua trajectòria més en solitari, però amb col·laboracions d'excel·lents músics de l'escena musical castellonenca. A què es deu aquest nou enfocament de la teua trajectòria? Quina valoració fa en aquest sentit dels teus nous treballs discogràfics, "Un dia a Aberdeen" i "Una nit en Shinjuku"?

​

JV:

L'anar en solitari té les seues coses positives i altres no tan positives, però em dóna molta llibertat. Crec que han estat dos bons discos i així m'ho han reconegut públic i crítica. La diferència més gran és que he treballat amb un productor i és una cosa que recomane. Algú de fora que et diga coses va molt bé. Això si, ha de ser de la teua confiança com ho és Alberto Lucendo en el meu cas. Em compren molt bé i m'ajuda a progressar i millorar.

AA:

En nombroses ocasions has col·laborat amb altres formacions per a directes, enregistraments... Què t'aporta aquest tipus d'experiències? Com les valores?

JV:

M'agrada molt perquè jo sempre he estat al davant dels projectes en els quals he participat i estar en segon pla és molt enriquidor de tant en tant. Espere continuar fent-lo en paral·lel als meus projectes personals.

​

AA:

Passant a un altre tema, en més d'una ocasió hem comentat la situació de la música en valencià i del difícil que resulta per a un músic, cantautor, grup... de Castelló aconseguir un tracte equitatiu per les institucions i la indústria musical valenciana que servisca per a la normalització cultural del País Valencià.  Com ho veus? Progressa adequadament o necessita millorar?

JV:

És un tema molt complicat. Tot depèn de l'estil de la teua música, dels contactes que tingues, de la sort, etc. no crec que siga un problema sols en el País Valencià. En Espanya i en la resta del món segur que tot funciona regular i necessita millorar. No totes les bones propostes tenen el seu espai ni tots els que tenen espais són necessàriament bones propostes.

AA:

Furgant més en el tema, quines creus que són les principals mancances de la indústria musical valenciana? i les seues fortaleses?

JV:

Jo crec que la normalització passa per que totes les propostes, canten en valencià o castellà, siguen d'un estil o un altre, tinguen el seu espai. Espere que apleguem algun dia a eixe punt. No pot ser que hi haja programadors que no contracten per cantar en valencià i uns altres que no ho facen perquè canten en castellà.

AA:

Seguint aprofundint en la situació actual, en aquest segle XXI dominat per la tecnologia, les xarxes socials, la immediatesa, la renúncia gairebé generalitzada a la reflexió en solitud. Com veus el futur de la música en aquest context?

JV:

Ha canviat, però jo encara confie en el fet que isquen propostes bones i que tinguen el seu espai. Està clar que la música comercial i imposada pels grans promotors cada vegada va a més, però bé, igual la gent aplega un dia que es cansa no? Tot és qüestió d'educació cultural.

​

AA:

La realitat és que entre pandèmies i altres situacions problemàtiques, no corren bons temps per a la cultura, no? Com et posiciones davant aquest moment tan desconcertant que ens toca viure? Existeix un futur esperançador per a les arts i la vida en general?

JV:

Jo soc optimista i mira que, per edat, tinc més passat que futur.  Crec que hem de tirar endavant i fer el que ens agrade sense més. No ens queda una altra.

​

AA:

Per acabar, ens pots avançar alguna cosa dels teus projectes en un futur immediat?

JV:

Doncs en tinc un bon grapat. En desembre entraré a gravar les cançons del nou disc que completarà la trilogia iniciada amb «Un dia en Aberdeen». Després tinc pendent un disc de cançons més pop en valencià i altre amb cançons que tinc guardades fa anys amb un  estil més de cantautor en la línia de Randy Newman i Tom Waits. De fet, vaig a fer alguns concerts dins d'aquest últim estil i això espere que em done ales.

​

AA:

Realment, ha sigut un autèntic plaer conversar novament amb tu d'inquietuds i anhels que en major o menor mesura compartim. Novament, et reitere el meu agraïment per la teua participació en aquesta nova secció del blog i tan sols em resta desitjar-te tota la sort del món en tots els teus projectes vitals i molt especialment musicals. Fins aviat Joan!