"La poesia és una tirania consentida. Un flux de necessitat que cada vegada et va atrapant més i més, arrossegant-te inevitablement a la profunditat abissal del seu misteri. Un viatge, sense retorn, que no deixa cap escletxa a la redempció. Una forma de vida revolucionària. Una revolta del sentiment. Un inhibidor dels tòxics efluvis d’una societat adulterada. Un amable perfum davant la pestilència de tanta hipocresia."

Artur Álvarez